𝔧𝔲𝔞𝔫𝔞 𝔡𝔬𝔩𝔬𝔯𝔢𝔰
(1992), filla d'immigrants andalusos a Catalunya.

 

Investigo les poètiques de l'acció i les performativitats del discurs. L'assaig és la infraestructura essencial de les meves peces, entenent assajar(-se) com a praxis i teoria que conflueixen inevitablement i que se m'imposa com a principal premisa quan treballo. Defenso l'exhibició de les condicions materials dels processos i resultats creatius com un possible efecte d'extranyament que constata la voluntat d'idear i crear artefactes potencialment crítics contra la capitalització i la institucionalització de les nostres vides. A través del diàleg entre la tradició, la cultura popular i la fragmentació contemporània, executo pràctiques de resistència des del desig. Com a membre de l'elit que augurava Pasolini, m'interessa la tensió entre les ideologies i la bellesa.